Vetllen, amargs, els déus, com el tel, amor, de la magrana.

El dolç ens atrau i s'isola:
Oblit, en el tacte, del cos de l'altre.

Si s'esquerdés la pell,
no ens sabríem mai més.

Projectar

Pren l'alçaprem.

La vida no és tan sols el pas dels dies.

Caldrà, de tant en tant, alçar la vista,
mirar el món,

Deixar que l'aigua se t'escapi,
et canviï el punt de suport,

per traçar-te futurs.

L'obra no sempre és fruit del mateix arbre.

Destí

La vida jeu sota els solcs de l'acàcia.

No hi ha dreceres en la llarga nit
del treball i l'espera,
ni fleumes que et guareixin el dolor.

Per més que intentis esbossar el trajecte,
mai no sabràs per on vindran els déus.

Ante la ausencia de cuerpos,
ávido de mundos,
te empecé a leer.

(No todo es follar)

Obituario

Simplemente citar:

"Los griegos que inventaron mis dioses
se han suicidado en el metro"

Mirar por la ventana
y no ver rastro alguno que no sea humano.

¿Cómo podemos
debernos tanto?

La cita es de Juan Carlos Reche Cala, del poema

"A veces las palabras utilizan el mismo lenguaje que los cuerpos"

La deuda infinita

"¿Que tengo que ser para ser algo?"

Los Secretos

No fué tanto el miedo a actuar

como el deber de hacerlo

el que,         , te negó todo valor.

            Dios

Industria Cultural

No de quitarme los sueños,
más de dármelos te culpo.

Tall

Ja en son morts, els camins

que creuarem tots dos

quan encara podíem ser uns altres.

Massa d'hora caigué

la paraula entre els mots

i en tallà del destí l'arribada.

Ens hem dit

i no queda altre cos

que l'oblit que aquell dia no vam voler ser.

Contra el Capital

No l'amor, indiferent, del Déu,

sinó el de tots els déus que et son,
busco.

Poema

Torna l'oblit

sobre les passes del mirall

que se'm trenca de nou a les mans.

I queden sens dir

les hores, l'odi, el somni

dels anys

que emmetzina l'engany.

Resta el silenci

sobre el llindar d'una porta

que no han creuat

els déus.

I em brolla dels óssos l'obsés gest traïdor
que en nega tot traç.

Qui en servarà les paraules que el tornin record?