Vetllen, amargs, els déus, com el tel, amor, de la magrana.
El dolç ens atrau i s'isola:
Oblit, en el tacte, del cos de l'altre.
Si s'esquerdés la pell,
no ens sabríem mai més.
domingo, 11 de octubre de 2015
Suscribirse a:
Entradas (Atom)