Contra el Capital

No l'amor, indiferent, del Déu,

sinó el de tots els déus que et son,
busco.

Poema

Torna l'oblit

sobre les passes del mirall

que se'm trenca de nou a les mans.

I queden sens dir

les hores, l'odi, el somni

dels anys

que emmetzina l'engany.

Resta el silenci

sobre el llindar d'una porta

que no han creuat

els déus.

I em brolla dels óssos l'obsés gest traïdor
que en nega tot traç.

Qui en servarà les paraules que el tornin record?