Poema

Torna l'oblit

sobre les passes del mirall

que se'm trenca de nou a les mans.

I queden sens dir

les hores, l'odi, el somni

dels anys

que emmetzina l'engany.

Resta el silenci

sobre el llindar d'una porta

que no han creuat

els déus.

I em brolla dels óssos l'obsés gest traïdor
que en nega tot traç.

Qui en servarà les paraules que el tornin record?